Fa un parell de dies l'escola em va demanar que fes una aportació de la meva opinió sobre la conveniència o no de separar els infants per sexes a les escoles, per a la revista Ítem. Com que l'aportació havia de ser breu vaig intentar ser molt clara, ara us la faig extensiva, esperant que inviti a la reflexió i a les aportacions que vulgueu en qualsevol direcció.
Gràcies . Isabel Vallès Avià.
Personalment no portaria al meu fill i la meva filla a una escola segregada.
Crec en una escola que faci créixer als infants, amb un nivell alt d’exigència envers els continguts acadèmics, però sobretot plantejant-se reptes i qüestions serioses del món en què vivim, i amb igualtat d’oportunitats. La coeducació, i el treball de les emocions i l’afectivitat ha de formar-ne part.
Penso que la perspectiva de cada gènere ajuda a enriquir els aprenentatges i els coneixements, amb més sensibilitat , més punts de vista , més diàleg, i sobretot a construir un canvi social i noves maneres de fer i viure la convivencia des de la infantesa. És cada cosa fem, qui ho fa, com ho fem i el perquè, el que serveix de model als infants. És una oportunitat que enriqueix sens dubte l’educació.
Segregar per sexes, crec que no s’ha demostrat que ajudi a adquirir més coneixements com alguns volen fer creure, però si que penso que és antinaturali antisocial i trobo retrògrad el seu plantejament.
Jo vull una escola concertada mixta, diversa, reflex de la realitat i activa.
Molta gent ha lluitat molt per la igualtat entre gèneres per a que ara ens facin creure , que allò que és natural, no és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada